Recentment la Organització Mundial de la Salud (OMS) ha publicat un extens informe sobre la presència de microplàstics en l'aigua de beguda. En aquest article se'n fa una revisió crítica.
--- --- ---
En els darrers vint anys el nombre de investigacions relacionades amb la contaminació per plàstics a crescut en proporció directa a l’increment de la contaminació mediambiental per plàstics. Paradoxalment, aquest allau d’estudis a posat de manifest el nostre desconeixement sobre els efectes a llarg termini de la contaminació per plàstics en diferents ecosistemes i en nosaltres mateixos.
--- --- ---
En els darrers vint anys el nombre de investigacions relacionades amb la contaminació per plàstics a crescut en proporció directa a l’increment de la contaminació mediambiental per plàstics. Paradoxalment, aquest allau d’estudis a posat de manifest el nostre desconeixement sobre els efectes a llarg termini de la contaminació per plàstics en diferents ecosistemes i en nosaltres mateixos.
Davant aquest panorama, més que intentar
bussejar en l’allau d’informació científica disponible, ens hem de refiar de
revisions fetes per agències governamentals o entitats d’àmbit internacional. Així,
l’informe publicat a l’agost de 2019 per la Organització Mundial de la Salut (OMS)
sobre els microplàstics
en aigua de beguda es molt aclaridor pel que fa als coneixements que ara es
tenen sobre aquest aspecte en particular i sobre les línies d’investigació
futures.
De primer s’ha de dir que és consideren microplàstics els fragments
de polímers plàstics de mida inferior a mig centímetre. Els
microplàstics inclouen els fragments de materials de tipus cautxú, com ara
restes de pneumàtics, i també les fibres tèxtils. Aquesta definició engloba també
els dits nanoplàstics, que son els microplàstics més petits. De l’ordre de
mil·lèsimes de mil·límetre. Aquesta diferenciació és molt important perquè quan
més petit és el fragment de plàstic, més fàcil és que sigui absorbit per
l’intestí.
Els microplàstics entren en entorns d’aigua
dolça de diverses maneres: principalment de corrents d’aigües superficials com
els rius i dels efluents d’aigües residuals (tant tractades com no tractades),
però també directament de l’aigua de pluja. A més, hi ha evidències de que
alguns microplàstics que es troben a l'aigua de beguda, poden provenir de
sistemes de tractament i distribució d'aigua de l’aixeta o de sistemes d’embotellament
en el cas d'aigua embotellada. S’ha de destacar que mentre la població dels
països de renda més alta te accés majoritari a aigües de begudes sanejades, la
resta de la població mundial, que és la majoria, beu aigua no sanejada, ja
sigui de pous o aigües superficials. La OMS te la obligació de tenir molt en
compte la rellevància del consum d’aigua no sanejada per part de la majoria de
la població mundial, però el gruix dels estudis de la contaminació per plàstics
es fa en institucions del “primer mon”, cosa que, inevitablement, dona una
visió esbiaixada del problema a nivell mundial.
Com era d’esperar, les quantitats reportades
de microplàstics en aigües dolces superficials i en aigua corrent de beguda
estan en relació amb l’increment dels volums de fabricació de plàstics en
general.
Evolució
de la producció anual de plàstic (de https://ourworldindata.org/faq-on-plastics)
En termes generals, el risc és sempre funció
de la perillositat i de la exposició a l’agent o situació perillosa. En el cas
del microplàstics, la perillositat està associada a les característiques
físiques de les partícules, a les substàncies potencialment tòxiques que els
microplàstics poden alliberar i a les substàncies i microorganismes que els
microplàstics poden portar adherits a la seva superfície. La exposició es la
quantitat de microplàstics que ingerim en l’aigua de beguda.
Pel que fa a les característiques físiques de
les partícules (mida, forma, superfície relativa) les evidencies indiquen que és
probable que els microplàstics de mida superior 15 dècimes de mil·límetre no siguin absorbits pel cos humà. L’absorció
i distribució de partícules microplàstiques molt més petites (dites nanoplàstics) pot ser més gran, però la informació disponible és limitada i, de vegades, poc
realista. No obstant, alguns estudis han demostrat que els nanoplàstics
poden travessar les membranes de les cèl·lules i exercir un efecte tòxic. Donat
que en els processos de degradació dels plàstics el primer i més important és la
fragmentació, és inevitable que les moltes tones de plàstics que contaminen
tots els mars de la nostra Terra esdevinguin primer microplàstics i desprès
nanoplàstics. Per tant, el consum de nanoplàstics en l’aigua de beguda anirà
creixent amb els temps.
En base a la limitada evidència disponible,
els productes químics i els patògens microbians enganxats als microplàstics de l'aigua de beguda representen un nivell de preocupació baix per a la salut
humana. Això és degut a que, en els països de renda alta, la pròpia ingesta de
microplàstics amb aigua de beguda es baixa i les substàncies potencialment
tòxiques i organismes infecciosos es troben en tan poca quantitat que fan de la
seva ingesta un risc molt petit, sobretot si considerem la exposició a altres substàncies
tòxiques i per altres vies. En aquests països, el tractament
d’aigües residuals, primer, i els tractaments de potabilització de l’aigua
de l'aixeta, després, fan que els nivells de microplàstics en l’aigua de beguda
puguin ser acceptables des del punt de vista sanitari.
Però les dues terceres parts de la població dels països de renda baixa i mitjana no té accés a un sistema d’aigües residuals i l’accés a aigua de beguda sanejada es extremament limitat. En aquests llocs, malgrat haver concentracions molt elevades de microplàstics en l’aigua de beguda, son molt més importants per a la salut els riscos associats a l’exposició a microbis patògens. La OMS considera que, en aquests comunitats, fent front al problema d’exposició a aigua contaminada per microbis, es pot abordar al mateix temps la contaminació relacionada amb els microplàstics.
Però les dues terceres parts de la població dels països de renda baixa i mitjana no té accés a un sistema d’aigües residuals i l’accés a aigua de beguda sanejada es extremament limitat. En aquests llocs, malgrat haver concentracions molt elevades de microplàstics en l’aigua de beguda, son molt més importants per a la salut els riscos associats a l’exposició a microbis patògens. La OMS considera que, en aquests comunitats, fent front al problema d’exposició a aigua contaminada per microbis, es pot abordar al mateix temps la contaminació relacionada amb els microplàstics.
Ja hem dit que les plantes de tractament
d’aigües son essencials per limitar el nombre de microplàstics en l’aigua de
beguda però, que es fa amb els microplàstics que es retenen en les plantes de
tractament d’aigües residuals i en les plantes potabilitzadores? La OMS
reconeix que això és un problema pendent de solució. Certament és poden
emmagatzemar aquests residus, però això no fa més que traslladar la
contaminació de lloc i, en el millor dels casos, dilatar el problema en el
temps.
Fins aquí, l’OMS identifica dos camps
d’investigació que haurien de ser prioritaris, sense oblidar altres àmbits: Els
efectes tòxics dels nanoplàstics, especialment a llarg termini, i també la millora
en els sistemes de sanejament d’aigua superficials.
Els plàstics que estan ja contaminant el
mediambient no son només una amenaça per al futur, ja estan exercint avui dia
els seus efectes pernicioses en tots els àmbits de la biosfera. Com no podia
ser d’una manera, per a la OMS la millor manera d’evitar empitjorar el problema
és actuar en el seu origen. Es dir: deixar d’alliberar plàstics al mediambient.
Partint de la base de que no tots els articles de plàstic son intrínsecament
perversos (aquí la OMS cita com exemples els articles sanitaris de plàstic d’un
sol ús, com ara xeringues), les recomanacions inclouen millorar els programes
de reciclatge, reduir els residus domèstics, millorar les solucions circulars
(reutilitzar), reduir l’ús de plàstics sempre que sigui possible i disminuir
les aportacions de residus al medi ambient per part de la indústria.
Com a crítica a les estratègies esmentades per
la OMS es podria dir que el pes de la responsabilitat de la
contaminació per plàstics és deixa bàsicament sobre la població general. Sembla que
s’ignora, una vegada més, el paper dels grans lobbys industrials relacionats
directa o indirectament amb el plàstics, com també la dependència dels governs
i autoritats supranacionals a aquest lobbys. Mentre diversos sectors tracten
d’influir a la població, els recursos
públics destinats a investigació son minsos i la legislació és lenta i
insuficient. Malgrat tot, està en mans de la població dels països dits
democràtics no sols actuar efectivament i de manera individual sinó també
impulsar amb el seu vot les polítiques que afavoreixin l’aturament i reversió
de l’acumulació de residus plàstics.
Nota: De la llarga llista d’autors i col·laboradors implicats en l’informe
de la OMS, cap és espanyol.
Crèdit de la imatge de portada: WHOI
2 comentaris:
Començant per les incineradores i totes les particules que desprenen, estem inundats de microplatsic constantment, els respirem, els bebem, els mengem... El tema no és eliminar-los, sinó deixar de produir-los.
Per eliminar-los s’haurien d’enviar a l’espai...
Publica un comentari a l'entrada