dimecres, 9 d’agost del 2017

Com llegir noticies de salut a Internet


No us deixeu enganyar pels venedors de fum de Internet.

Aquest article està basat en els consells de Alice White, del England’s National Health Service, que es troben a https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmedhealth/behindtheheadlines/how-to-read/. També es troben, en espanyol, a http://www.bbc.com/mundo/noticias-40862309)

Si llegiu un titular relacionat amb la salut que us ha fet escupir el cafè del matí ("El cafè causa càncer"), en llegir més, probablement trobareu que el titular ha deixat de banda alguna cosa important, com ara: "La injecció de cinc rates amb una solució de cafè molt concentrada ha causat alguns canvis en les cèl·lules que podrien conduir a tumors amb el temps. ". La regla més important a recordar és: no creieu automàticament el titular. Està aquí per atraure-us a llegir la història. Voleu llegir un article anomenat "És molt poc probable que el cafè provoqui càncer, però mai se sap"? Probablement no.

Per a comprovar la fiabilitat d’un article relacionat amb la salut us proposo una estratègia que consisteix en plantejar-vos, pas a pas, les següents preguntes.

1.- En quin context es troba la noticia?. Si la noticia es troba en una pàgina-web d’una empresa interessada comercialment en el tema, o be especialitzada en noticies sensacionalistes, haureu de desconfiar del seu rigor. En general, les pàgines-web de medicines no convencionals o dietes miraculoses estan plenes de noticies tendencioses o directament falses.

2.- La noticia està basada en un article científic?. Es essencial conèixer les fonts de la informació. Si un article presenta un tractament o algun aspecte del vostre estil de vida que se suposa que preveu o causa una malaltia, però no dóna cap referència a la investigació científica que hi ha darrere, la noticia no pot ser contrastada i, en conseqüència, no és fiable. En cas de que en la noticia es mencioni un article científic, caldrà veure si aquest article s’ha publicat en un medi de reconegut prestigi. A més, cal tenir present que hi ha noticies en diferents pàgines-web que es fan referencies mútues.

3.- S’han fet estudis en humans?. Molt sovint, la "cura miraculosa" en el títol només s'ha provat en cultius cel·lulars o en animals. Aquestes històries acostumen a anar acompanyades d'imatges dels humans, la qual cosa crea la il·lusió que la cura s’ha provat en humans. Els estudis en cèl·lules i animals són primers passos crucials i no s'han de infravalorar. Tanmateix, moltes substàncies que mostren bon resultats en cèl·lules en laboratoris no funcionen en animals, i moltes substàncies que mostren bons resultats en animals no funcionen en humans. Si llegeixes un títol sobre un medicament o un aliment "curant" les rates, hi ha la possibilitat que pugui curar els éssers humans en el futur, però malauradament, és més probable que no ho faci.

4.- Son fiables els resultats dels estudis en humans? Un estudi en humans (també dit estudi clínic) mai pot ser una selecció de resultats anecdòtics favorables. La fiabilitat en els resultats dels estudis en humans depèn d’una sèrie factors derivats de l’aplicació del mètode científic. Els factors més importants son els següents:
-Tipus i quantitat dels participants. Els participants han de ser representatius de la població exposada i en quantitat suficient per poder extraure conclusions sòlides. Un  estudi fet en una dotzena de persones d’edats i constitucions diverses no permet fer cap extrapolació a la població general.
-Hi ha d’haver un grup de participants que no reben el tractament. Si ens preguntem si un tractament o exposició té efectes, l'estudi ha de tenir un grup de control. Un grup de control permet als investigadors comparar el que passa amb les persones que tenen el tractament o exposició amb el que passa amb les persones que no ho tenen. Si l'estudi no té un grup control, és difícil atribuir resultats al tractament o exposició amb qualsevol nivell de certesa.
-L’efecte del tractament o exposició ha de ser mesurat d’una manera el més objectiva possible. Els resultats no es poden basar en la opinió o impressió personal dels participants perquè hi pot haver factors subjectius que emmascarin els efectes del tractament. Els beneficis d’un fàrmac, una determinada dieta o un suplement alimentari no es poden mesurar simplement preguntant als participants si es troben més be, perquè només pel fet de saber que hi ha una intervenció que pot afavorir la seva salut ja pot fer que es trobin millor. És l'anomenat efecte placebo.

4.- Quí paga l’estudi?. La majoria dels assaigs d'avui són finançats pels fabricants del producte que s'està provant, ja sigui un medicament o un producte alimentari. Això significa que tenen un interès en els resultats de la prova, que pot afectar de manera conscient o inconscient el que els investigadors troben. Això no vol dir que tots els assaigs patrocinats pel fabricant no siguin fiables. Molts són molt bons. No obstant això, val la pena veure qui va finançar l'estudi per esbrinar un possible conflicte d'interès.

També cal dir que els estudis que es publiquen, siguin confiables o no, son normalment els que afavoreixen les tesis dels autors. Hi ha una quantitat desconeguda, però sense cap dubte enorme, de investigacions que mai veuran la llum perquè els resultats no han estat els esperats. Per aquest raó, i per evitar que unes conclusions favorables puguin ser fruit de la casualitat o la mala fe, els resultats realment importants han de ser confirmats per investigadors independents.


Internet és una font molt valuosa de informació útil, però també en hi ha moltes escombraries. Depèn de nosaltres, del nostre esperit crític, que la informació de qualitat sigui la que realment es propagui en benefici de tots.