No us deixeu enganyar pels venedors de fum de Internet.
Aquest article està basat en els consells de Alice White, del England’s National Health Service, que es troben a https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmedhealth/behindtheheadlines/how-to-read/. També es troben, en espanyol, a http://www.bbc.com/mundo/noticias-40862309)
Aquest article està basat en els consells de Alice White, del England’s National Health Service, que es troben a https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmedhealth/behindtheheadlines/how-to-read/. També es troben, en espanyol, a http://www.bbc.com/mundo/noticias-40862309)
Si llegiu un titular relacionat amb la salut que us ha fet
escupir el cafè del matí ("El cafè
causa càncer"), en llegir més, probablement trobareu que el titular ha
deixat de banda alguna cosa important, com ara: "La injecció de cinc rates
amb una solució de cafè molt concentrada
ha causat alguns canvis en les
cèl·lules que podrien conduir a
tumors amb el temps. ". La regla més important a recordar és: no creieu automàticament el titular.
Està aquí per atraure-us a llegir la història. Voleu llegir un article anomenat
"És molt poc probable que el cafè provoqui
càncer, però mai se sap"? Probablement no.
Per a comprovar la fiabilitat d’un article relacionat amb la
salut us proposo una estratègia que consisteix en plantejar-vos, pas a pas, les
següents preguntes.
1.- En quin context es
troba la noticia?. Si la noticia es troba en una pàgina-web d’una empresa
interessada comercialment en el tema, o be especialitzada en noticies
sensacionalistes, haureu de desconfiar del seu rigor. En general, les
pàgines-web de medicines no convencionals o dietes miraculoses estan plenes de
noticies tendencioses o directament falses.
2.- La noticia està
basada en un article científic?. Es essencial conèixer les fonts de la
informació. Si un article presenta un tractament o algun aspecte del vostre
estil de vida que se suposa que preveu o causa una malaltia, però no dóna cap referència
a la investigació científica que hi ha darrere, la noticia no pot ser
contrastada i, en conseqüència, no és fiable. En cas de que en la noticia es
mencioni un article científic, caldrà veure si aquest article s’ha publicat en
un medi de reconegut prestigi. A més, cal tenir present que hi ha noticies en
diferents pàgines-web que es fan referencies mútues.
3.- S’han fet estudis
en humans?. Molt sovint, la "cura miraculosa" en el títol només
s'ha provat en cultius cel·lulars o en animals. Aquestes històries acostumen a
anar acompanyades d'imatges dels humans, la qual cosa crea la il·lusió que la
cura s’ha provat en humans. Els estudis en cèl·lules i animals són primers
passos crucials i no s'han de infravalorar. Tanmateix, moltes substàncies que
mostren bon resultats en cèl·lules en laboratoris no funcionen en animals, i
moltes substàncies que mostren bons resultats en animals no funcionen en
humans. Si llegeixes un títol sobre un medicament o un aliment
"curant" les rates, hi ha la possibilitat que pugui curar els éssers
humans en el futur, però malauradament, és més probable que no ho faci.
4.- Son fiables els resultats dels estudis en humans? Un
estudi en humans (també dit estudi clínic) mai pot ser una selecció de
resultats anecdòtics favorables. La fiabilitat en els resultats dels estudis en
humans depèn d’una sèrie factors derivats de l’aplicació del mètode científic.
Els factors més importants son els següents:
-Tipus i quantitat dels participants.
Els participants han de ser representatius de la població exposada i en
quantitat suficient per poder extraure conclusions sòlides. Un estudi fet en una dotzena de persones d’edats
i constitucions diverses no permet fer cap extrapolació a la població general.
-Hi ha d’haver un grup de
participants que no reben el tractament. Si ens preguntem si un tractament o
exposició té efectes, l'estudi ha de tenir un grup de control. Un grup de
control permet als investigadors comparar el que passa amb les persones que
tenen el tractament o exposició amb el que passa amb les persones que no ho tenen.
Si l'estudi no té un grup control, és difícil atribuir resultats al tractament
o exposició amb qualsevol nivell de certesa.
-L’efecte del tractament o
exposició ha de ser mesurat d’una manera el més objectiva possible. Els
resultats no es poden basar en la opinió o impressió personal dels participants
perquè hi pot haver factors subjectius que emmascarin els efectes del
tractament. Els beneficis d’un fàrmac, una determinada dieta o un suplement
alimentari no es poden mesurar simplement preguntant als participants si es
troben més be, perquè només pel fet de saber que hi ha una intervenció que pot
afavorir la seva salut ja pot fer que es trobin millor. És l'anomenat efecte placebo.
4.- Quí paga l’estudi?. La majoria dels assaigs d'avui són
finançats pels fabricants del producte que s'està provant, ja sigui un
medicament o un producte alimentari. Això significa que tenen un interès en els
resultats de la prova, que pot afectar de manera conscient o inconscient el que
els investigadors troben. Això no vol dir que tots els assaigs patrocinats pel
fabricant no siguin fiables. Molts són molt bons. No obstant això, val la pena
veure qui va finançar l'estudi per esbrinar un possible conflicte d'interès.
També cal dir que els estudis que es publiquen, siguin
confiables o no, son normalment els que afavoreixen les tesis dels autors. Hi
ha una quantitat desconeguda, però sense cap dubte enorme, de investigacions
que mai veuran la llum perquè els resultats no han estat els esperats. Per
aquest raó, i per evitar que unes conclusions favorables puguin ser fruit de la
casualitat o la mala fe, els resultats realment importants han de ser confirmats
per investigadors independents.
Internet és una font molt valuosa de informació útil, però
també en hi ha moltes escombraries. Depèn de nosaltres, del nostre esperit
crític, que la informació de qualitat sigui la que realment es propagui en
benefici de tots.
