Microplàstics en l’aigua de beguda. Part 1: L'informe de la OMS.

Recentment la Organització Mundial de la Salud (OMS) ha publicat un extens informe sobre la presència de microplàstics en l'aigua de beguda. En aquest article se'n fa una revisió crítica.

--- --- ---

En els darrers vint anys el nombre de investigacions relacionades amb la contaminació per plàstics a crescut en proporció directa a l’increment de la contaminació mediambiental per plàstics. Paradoxalment, aquest allau d’estudis a posat de manifest el nostre desconeixement sobre els efectes a llarg termini de la contaminació per plàstics en diferents ecosistemes i en nosaltres mateixos. 

Davant aquest panorama, més que intentar bussejar en l’allau d’informació científica disponible, ens hem de refiar de revisions fetes per agències governamentals o entitats d’àmbit internacional. Així, l’informe publicat a l’agost de 2019 per la Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre els microplàstics en aigua de beguda es molt aclaridor pel que fa als coneixements que ara es tenen sobre aquest aspecte en particular i sobre les línies d’investigació futures.

De primer s’ha de dir que és consideren microplàstics els fragments de polímers plàstics de mida inferior a mig centímetre. Els microplàstics inclouen els fragments de materials de tipus cautxú, com ara restes de pneumàtics, i també les fibres tèxtils. Aquesta definició engloba també els dits nanoplàstics, que son els microplàstics més petits. De l’ordre de mil·lèsimes de mil·límetre. Aquesta diferenciació és molt important perquè quan més petit és el fragment de plàstic, més fàcil és que sigui absorbit per l’intestí.

Vies d’entrada dels microplàstics en les aigües superficials (de l’informe de la OMS)

Els microplàstics entren en entorns d’aigua dolça de diverses maneres: principalment de corrents d’aigües superficials com els rius i dels efluents d’aigües residuals (tant tractades com no tractades), però també directament de l’aigua de pluja. A més, hi ha evidències de que alguns microplàstics que es troben a l'aigua de beguda, poden provenir de sistemes de tractament i distribució d'aigua de l’aixeta o de sistemes d’embotellament en el cas d'aigua embotellada. S’ha de destacar que mentre la població dels països de renda més alta te accés majoritari a aigües de begudes sanejades, la resta de la població mundial, que és la majoria, beu aigua no sanejada, ja sigui de pous o aigües superficials. La OMS te la obligació de tenir molt en compte la rellevància del consum d’aigua no sanejada per part de la majoria de la població mundial, però el gruix dels estudis de la contaminació per plàstics es fa en institucions del “primer mon”, cosa que, inevitablement, dona una visió esbiaixada del problema a nivell mundial.

Com era d’esperar, les quantitats reportades de microplàstics en aigües dolces superficials i en aigua corrent de beguda estan en relació amb l’increment dels volums de fabricació de plàstics en general.

Evolució de la producció anual de plàstic (de https://ourworldindata.org/faq-on-plastics)

En termes generals, el risc és sempre funció de la perillositat i de la exposició a l’agent o situació perillosa. En el cas del microplàstics, la perillositat està associada a les característiques físiques de les partícules, a les substàncies potencialment tòxiques que els microplàstics poden alliberar i a les substàncies i microorganismes que els microplàstics poden portar adherits a la seva superfície. La exposició es la quantitat de microplàstics que ingerim en l’aigua de beguda.

Pel que fa a les característiques físiques de les partícules (mida, forma, superfície relativa) les evidencies indiquen que és probable que els microplàstics de mida superior 15 dècimes de mil·límetre no siguin absorbits pel cos humà. L’absorció i distribució de partícules microplàstiques molt més petites (dites nanoplàstics) pot ser més gran, però la informació disponible és limitada i, de vegades, poc realista. No obstant, alguns estudis han demostrat que els nanoplàstics poden travessar les membranes de les cèl·lules i exercir un efecte tòxic. Donat que en els processos de degradació dels plàstics el primer i més important és la fragmentació, és inevitable que les moltes tones de plàstics que contaminen tots els mars de la nostra Terra esdevinguin primer microplàstics i desprès nanoplàstics. Per tant, el consum de nanoplàstics en l’aigua de beguda anirà creixent amb els temps.

En base a la limitada evidència disponible, els productes químics i els patògens microbians enganxats als microplàstics de l'aigua de beguda representen un nivell de preocupació baix per a la salut humana. Això és degut a que, en els països de renda alta, la pròpia ingesta de microplàstics amb aigua de beguda es baixa i les substàncies potencialment tòxiques i organismes infecciosos es troben en tan poca quantitat que fan de la seva ingesta un risc molt petit, sobretot si considerem la exposició a altres substàncies tòxiques i per altres vies. En aquests països, el tractament d’aigües residuals, primer, i els tractaments de potabilització de l’aigua de l'aixeta, després, fan que els nivells de microplàstics en l’aigua de beguda puguin ser acceptables des del punt de vista sanitari. 

Però les dues terceres parts de la població dels països de renda baixa i mitjana no té accés a un sistema d’aigües residuals i l’accés a aigua de beguda sanejada es extremament limitat. En aquests llocs, malgrat haver concentracions molt elevades de microplàstics en l’aigua de beguda, son molt més importants per a la salut els riscos associats a l’exposició a microbis patògens. La OMS considera que, en aquests comunitats, fent front al problema d’exposició a aigua contaminada per microbis, es pot abordar al mateix temps la contaminació relacionada amb els microplàstics.

Ja hem dit que les plantes de tractament d’aigües son essencials per limitar el nombre de microplàstics en l’aigua de beguda però, que es fa amb els microplàstics que es retenen en les plantes de tractament d’aigües residuals i en les plantes potabilitzadores? La OMS reconeix que això és un problema pendent de solució. Certament és poden emmagatzemar aquests residus, però això no fa més que traslladar la contaminació de lloc i, en el millor dels casos, dilatar el problema en el temps.

Fins aquí, l’OMS identifica dos camps d’investigació que haurien de ser prioritaris, sense oblidar altres àmbits: Els efectes tòxics dels nanoplàstics, especialment a llarg termini, i també la millora en els sistemes de sanejament d’aigua superficials.

Els plàstics que estan ja contaminant el mediambient no son només una amenaça per al futur, ja estan exercint avui dia els seus efectes pernicioses en tots els àmbits de la biosfera. Com no podia ser d’una manera, per a la OMS la millor manera d’evitar empitjorar el problema és actuar en el seu origen. Es dir: deixar d’alliberar plàstics al mediambient. Partint de la base de que no tots els articles de plàstic son intrínsecament perversos (aquí la OMS cita com exemples els articles sanitaris de plàstic d’un sol ús, com ara xeringues), les recomanacions inclouen millorar els programes de reciclatge, reduir els residus domèstics, millorar les solucions circulars (reutilitzar), reduir l’ús de plàstics sempre que sigui possible i disminuir les aportacions de residus al medi ambient per part de la indústria.

Com a crítica a les estratègies esmentades per la OMS es podria dir que el pes de la responsabilitat de la contaminació per plàstics és deixa bàsicament sobre la població general. Sembla que s’ignora, una vegada més, el paper dels grans lobbys industrials relacionats directa o indirectament amb el plàstics, com també la dependència dels governs i autoritats supranacionals a aquest lobbys. Mentre diversos sectors tracten d’influir a la població,  els recursos públics destinats a investigació son minsos i la legislació és lenta i insuficient. Malgrat tot, està en mans de la població dels països dits democràtics no sols actuar efectivament i de manera individual sinó també impulsar amb el seu vot les polítiques que afavoreixin l’aturament i reversió de l’acumulació de residus plàstics.

Nota: De la llarga llista d’autors i col·laboradors implicats en l’informe de la OMS, cap és espanyol.

Crèdit de la imatge de portada: WHOI