Introducció
El diòxid de clor és un
gas groc a groguenc vermellós que es pot descompondre ràpidament a l’aire. Com
que és un gas perillós, el diòxid de clor sempre es produeix al lloc on
s’utilitza. El diòxid de clor s’utilitza com a lleixiu a les fàbriques de paper,
i en instal·lacions públiques de tractament d’aigua portable. També s’ha
utilitzat per descontaminar edificis públics. El diòxid de clor és soluble en
aigua i reacciona ràpidament amb altres compostos. En dissolució amb l’aigua,
el diòxid de clor forma un ió clorit, que també és molt reactiu. Com que el
diòxid de clor és molt oxidatnt, és capaç de matar bacteris i microorganismes a
l’aigua ( ATSDR)
Al voltant del 5% de les
grans instal·lacions de tractament d'aigua (que serveixen a més de 100.000
persones) als Estats Units utilitzen diòxid de clor per tractar l'aigua
potable. S’estima que 12 milions de persones poden estar exposades d’aquesta
manera a diòxid de clor i ions de clorit. A les comunitats que utilitzen diòxid
de clor per tractar l'aigua potable, el diòxid de clor i el seu subproducte,
ions de clorit, poden estar presents a nivells baixos en l'aigua de l'aixeta.
La pandemia de Covid ha estat
aprofitada pels venedors de fum per a recomenar una dilució de diòxid de clor,
anomenada MMS (o Miracle Mineral Solution) com a prevenció i tractament del
Covid. Curiosament, gairebè tots els que defensen aquesta seudoteràpia (en base
al “amiemfunciona”) i que qualifiquen d’ignorants als que no la defensem,
desconèxen quin és l’origen d’aquesta “solució miraculosa”. El present article va
dedicat precissament a ells.
El llibre de Jim Humble
Jim Humble (o com li agrada
ser anomenat, "bisbe" James V. Humble) és un enginyer nord-americà,
autor de manuals de tecnologia de minería i computadors (dels temps anteriors
als transistors), així com l'inventor d'un anomenat “suplement dietètic” que ha
estat prohibit en diversos països: el MMS (o Miracle
Mineral Solution).
A la dècada dels 2000 J.
Humble va experimentar els efectes del MMS en malalts de malaria a Uganda. A
part dels aspectes ètics, cap d’aquests “experiments” està documentat més enllà
de les afirmacions de J. Humble al seu llibre.
El MMS és una solució
tòxica d'un 28% de clorit de sodi en aigua destil·lada. El producte conté
essencialment el mateix ingredient que un desinfectant industrial abans
d'"activar-se" amb un àcid apte per al consum humà (en general, àcid
cítric al 40%). El nom fou inventat per Jim Humble en el seu llibre autoeditat a
2006 The Miracle Mineral Solution of the 21st Century (La solució
mineral miraculosa del segle XXI).
Aquest llibre és pot
descarregar lliurement en espeñol a http://www.librosmaravillosos.com/milagrososuplementomineraldelsigloXXI/pdf/Milagroso%20Suplemento%20Mineral%20del%20Siglo%20XXI%20-%20Jim%20B%20Humble.pdf
Els següents paràgrafs
recullen nomès algunes parts textuals del llibre, en espanyol i cursiva. El
llibre està mal redactat i mal traduït, per això els paràgrafs esmentats son copies
literals.
La primera part
del llibre és una mena de seqüencia temporal novelada dels experiments de J.
Humble. Malgrat es reprodueixen alguns textes d’autoritats, no he trobat cap
document a Internet que respaldi de manera independent cap de les histories que
explica. Aquesta primera part no s’analitza en aquest article perque no te cap
interès i pot ser totalment inventada.
La segona part del
llibre es una barreja d’explicacions pseudocientíques sobre el mode d’acció del
MMS amb les seves aplicacions a diferents malalties. Cap d’aquestes
explicacions es suportada per literatura científica de qualitat (revistes reconegudes,
amb revissió per experts). Més abaix es comenten algunes afirmacions rellevants,
tenint present que la refutació punt per punt de totes les afirmacions falses o
no demostrades (que son gairebe totes) requeria una extensió igual o superior al
propi llibre.
Declaració de Jim Humble
(pag 39):
No es una droga, es un suplemento mineral y yo soy un
inventor, no un doctor. Incluso no sé lo que dice el juramento de Hipócrates.
No pretendo hacer lo que lo que los doctores hacen. Mi trabajo ha sido inventar
una cura segura para la malaria desde que creí que esto era posible, y lo
logré.
Aquest paràgraf está clarament destinat a evitar possibles denuncies per
intrusisme profesional.
En mi opinión, nunca he puesto a nadie en riesgo y he
tratado personalmente más de 2,000 personas. Más de 75,000 casos de malaria han
sido atendidos, la mayoría por personas entrenadas por mí. Las personas fueron
curadas y no se reportó ningún deceso. Cuando digo curado me refiero al hecho
de que se levantaron, sonrieron, se vistieron y regresaron a sus trabajos. No
tuvieron recaídas hasta donde sé.
Cap d’aquestes dades es pot verificar. Poden ser totes
inventades. La descripció de les persones dites gaurides no és objectiva i no
te cap mena de rigor. Es barregen opinions amb dades. A les opinions es
poden contraposar altres opinions, però les dades han de ser verificables
objectivament.
Algunes afirmacions no demostrades, falses
o senzillament esperpèntiques
Los glóbulos rojos de la sangre que
normalmente acarrean el oxígeno a través del cuerpo, no tienen mecanismo para
diferenciar entre dióxido de cloro y oxígeno.
Fals: l’oxigen dissolt a la sang és captat per
la hemoglobina dels eritròcits. El dióxido de clor no.
Por lo
tanto, en las paredes del estómago donde la sangre toma los nutrientes de
varios tipos, cuando un ión de dióxido
de cloro toca un glóbulo rojo el ión es aceptado.
Fals: Un ió és un element o molécula que presenta una càrrega eléctrica positiva
(anió) o negativa (catió). El diòxid de clor no te cap càrrega, llavors no és
un ió. Tampoc els eritrócits “accepten” ions de clor.
Si éste
fuera un parásito de la malaria, sería destruido y el dióxido de cloro también.
Si no hay parásitos presentes, el dióxido de cloro será trasladado por el
glóbulo rojo a un punto del cuerpo donde el oxígeno normalmente sería usado
para oxidar venenos y otras cosas malas y allí es liberado.
Afirmació delitant, sense cap fonament científic.
El
dióxido de cloro tiene cien veces más energía para hacer lo mismo que el
oxígeno haría pero aun así no dañaría células sanas, esto es más que probable
porque el sistema inmune tiene el
dióxido de cloro bajo control.
Afirmació sense cap fonament científic.
La MMS empieza
con tres miligramos de dióxido de cloro y luego continúa proveyendo dióxido de
cloro al cuerpo por cerca de 12 horas.
Inconsistent amb l'afirmació del que el diòxid de cloro
desapareix del cos en poques hores, segons els protocols d’ús.
Cuando el dióxido de cloro se degenera, los químicos
que quedan son químicos que el sistema inmunológico necesita desesperadamente o
bien sólo se convierte a cloruro formando una cantidad insignificante de sal
común y agua. Debido a esto simplemente no puede haber efectos secundarios.
Especulatiu i contradictori amb el paràgraf que es cita a continuació.
Algunas
personas han tomado más de 20 veces la cantidad de Oxígeno Estabilizado
(clorito de sodio). Personas perfectamente saludables pueden tener un poco de
náuseas por 10 a 15 minutos con una dosis tan grande, pero si tienen algún
problema en sus cuerpos, dependiendo de lo que sea, pueden enfermar por un
período de tiempo. Sólo unas cuantas personas incluyéndome a mí han probado 25
veces la solución SMM y eso le hará
sentir enfermo pero no tendrá efectos secundarios. (pag 124).
No aclareix que vol dir “pueden enfermar”. En
qualsevol cas, les nàusees i sentir-se malalt són efectes adversos.
Las
náuseas son el resultado del ataque del dióxido de cloro a algo malo en el
cuerpo.
Fals. Les nàusees són un reflex nerviós vagal a un estímul irritant a les
terminacions nervioses de l'epiteli gàstric. Les nàusees son, obviament, degudes
a l’efecte irritant del diòxid de clor. No son signes del bon funcionament del MMS, son manifestacions de toxicitat.
En caso
de un problema en el hígado como hepatitis, uno casi siempre se enferma al
tomar la MMS. La razón es que el hígado empieza a repeler los tóxicos cuando el
dióxido de cloro empieza a destruirlos. (pag 124)
Afirmació delirant: El fetge metabolitza alguns tòxics. No els repel·leix.
He
incluido dos fotos de muestras de sangre en las siguientes páginas. Estas fotos
fueron tomadas con un microscopio de campo oscuro que fue especialmente
diseñado para ver sangre. La primera foto muestra la sangre de una persona
antes de tomar la dosis de la SMM. Todas las células mostradas son glóbulos
rojos. Los microscopios normales de campo oscuro no muestran la superficie de
los glóbulos rojos tan bien.
Aquesta curiosa tècnica és la base del diagnòstic
per la sang amb microscopía de camp fosc, que no té cap base científica. Es basa en les
idees de Günther Enderlein, entomòleg alemany de principis del segle passat
(digne ser estudiat per separat).
Note
cómo las células están todas juntas tocándose unas a otras en un grupo. Esta es
una condición no saludable. Esta persona necesita más agua y minerales.
Afirmació sense fonament.
Para las personas que no toleran el vinagre
reemplace el vinagre por jugo de limón. Utilizar de 3 a 5
gotas de limón por 1 de MMS, dependiendo de la enfermedad. Todo lo demás
permanece igual. Me he dado cuenta que muchas personas prefieren el jugo de
limón que el vinagre. Cualquiera que sospeche que tiene la bacteria cándida no
debe utilizar vinagre en ninguna cantidad.(pag 13).
La
vitamina C usada en los jugos como conservador evitará completamente que el MMS
funcione.
Humble sembla ignorar que el suc de llimona conté una quantitat rellevant
de vitamina C.
No use
jugos del supermercado, al menos que esté seguro que no contienen vitamina C
agregada. Algunos jugos puros de manzana no contienen vitamina C agregada. La vitamina C natural en los jugos no
ocasiona ningún problema.(P2, pag 52).
La vitamina C és àcid ascòrbic, tant si és del propi suc com si és afegida
com a additiu. No s'aclareix perquè la vitamina C del suc no ocasiona cap
problema.
La vitamina C es pot afegir com a conservant, però els cítrics ja tenen
vitamina C de manera natural, encara que l'etiqueta no indiqui que s'ha afegit.
La vitamina C és precisament un antioxidant, recomanat, sense proves, per Linus
Pauling pel tractament de malalties (VIH, càncer, etc).
Per al VIH Humble recomana un oxidant i Pauling recomana un antioxidant. En
cap dels dos casos hi ha hagut confirmació d’efectivitat en assaigs clínics
control·lats.
La solución sin diluir del SMM es altamente alcalina
con un pH de 13. Puede ocasionar quemaduras leves si no se enjuaga de la piel
inmediatamente en menos de un minuto. (P2, pag 51).
El lleixiu comercial és hipoclorit sòdic al 8-10%. La solució sense diluir
de clorit sòdic és més del doble. Per tant, el MMS sense diluir és molt tòxic
i, a més, corrosiu. Per aquesta raó actualment es comercialitza la solució MMS
al 0,3%.
A. Kalcher promou
la utilització del kit de potabilització d'aigua (clorit sòdic 25% + àcid
clorhídric 4%) per obtenir l’anomenat CDS. La utilització de quantitats
importants d’aquests compostos pot generar clor en forma de gas, que és molt
tòxic. No cal dir que la solució industrial al 25% es molt tóxica, arrivant a ser
mortal per ingestió. Les intoxicacions greus i, fins i tot, mortals amb diòxid
de clor s’han produit per la ingesta directa del produce industrial. La ingesta
de les dosis recomenades en base a gotes diluides pot provocar efectes derivats de la irritació del tracte digestiu.
El
colesterol es la respuesta del cuerpo a una deficiencia de vitamina C. El
cuerpo busca fortalecer las paredes de vasos sanguíneos y evita que se rompan
depositando colesterol sobre las paredes. (P2, pag 94).
Afirmació delirant, sense cap fonament científic. Es particularment
perillòsa aquesta afirmació perque confón un dels agents causants de la
aterosclerosi amb un mecanisme de defensa inexistent.
I ho deixem aquí. Han
estat només unes pincellades, poques, per a posar de manifest que la
utilització del MMS com a prevenció i tractament de malalties no te cap base
racional.
