Tipus d'eclipsi
Vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix total o parcialment el Sol en una posició concreta de la Terra. Això només pot passar durant la fase de lluna nova, quan el Sol i la Lluna estan en conjunció vist des de la Terra.
Hi ha tres tipus d'eclipsi:
- Parcial: la Lluna no cobreix per complet
el disc solar, que apareix com un creixent.
- Anul·lar: es dona quan la Lluna es troba
prop de l'apogeu. Com el
diàmetre aparent és més petit, no oculta completament el sol, de manera
que, en la fase màxima, roman visible un anell del disc del Sol. Això
ocorre en la banda d'anul·laritat; fora d'ella l'eclipsi és parcial.
- Total: des d'una franja (banda de
totalitat) en la superfície de la Terra, la Lluna cobreix totalment el
Sol. Fora de la banda de totalitat l'eclipsi és parcial. Es dona quan la Lluna es troba en perigeu.
Condicions perque és doni un eclipsi
Els eclipsis es donen quan hi ha una
determinada combinació entre la grandària del satèl·lit i la seva distancia a
la estrella. En el cas d’un eclipsi total de Sol existeix per una
extraordinària coincidència. Els discos del Sol i la Lluna, vistos des de la
Terra són quasi iguals; l'un i l'altre a penes sobrepassen el mig grau. Estant
el Sol 400 vegades més lluny que la Lluna, és 400 vegades més gran.
El semidiàmetre del Sol és 16'1": varia en el transcurs d'un any, per ser el·líptica l'òrbita de la Terra al voltant del Sol des de 15' 45" a 16' 17". Mentre que el semidiàmetre lunar és de 15' 32": varia per idèntica raó entre 14' 43" i 16'26" durant un mes lunar. Només durant una fracció de l'òrbita lunar, quan la Lluna està prop del perigeu, té prou grandària per a causar un eclipsi de Sol total.
En un eclipsi, els centres del Sol, la Terra i la Lluna estan alineats, i la Lluna sempre és a prop de la línia que uneix la Terra i el Sol.
El pla de l’orbita de la Lluna no coincideix amb l’equador terrestre ni amb el pla de la eclíptica (que és el pla de l'robita de la Terra al voltant del Sol).
Si l’òrbita de la Terra estiguès sobre la ecliptica (pla de la òrbita de la Terra), en cadascuna de les revolucions lunars es donaria un eclipsi de sol en el noviluni (lluna nova) i a un eclipso de Lluna durant el pleniluni (lluna plena), al cap d'uns quinze dies. En realitat, el pla de l'òrbita lunar està inclinat respecte a l'eclíptica un angle de 5°8′13″, cosa que motiva, la majoria de vegades, que la Lluna passi per sobre o per sota del Sol o per dalt o per sota del con d'ombra de la Terra sense que tingui lloc l'eclipsi. Només hi haurà eclipsis a les sizígies (paraula que engloba les conjuncions i oposicions del Sol i la Lluna) quan el Sol estigui a prop dels nodes de la Lluna o punts en què l'òrbita lunar talla a l'el·líptica.
Òrbita
de la Lluna en relació a pla de la eclíptica
Si l'alineació dels dos plans és força perfecta, passa un eclipsi total. Si la coincidència no és completa per no estar la Lluna sobre l'eclíptica, encara que sí a prop seu, es produeix un eclipsi parcial, quedant el Sol parcialment ocult per la Lluna (eclipsi parcial de sol) o està parcialment immersa al con d'ombra de la Terra (eclipsi parcial de lluna).
El fet de que els diferents plans de rotació del sistema Terra – Lluna - Sol estiguin tots en angles diferents, fa que sigui tant excepcional un eclipsi total de Sol. .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada