Els discos del Sol i la Lluna, vistos des de la Terra són quasi iguals; l'un i l'altre a penes sobrepassen el mig grau. Estant el Sol 400 vegades més lluny que la Lluna, és 400 vegades més gran.
L'objectiu d’aquesta analogia didàctica és la millor comprensió de les relacions 400/400 esmentades i la seva importancia en els eclipsis totals.
S’ha fet la
representació en paper quadriculat per apreciar les longituds.
S’han
representat el Sol i La Lluna com línies que representen el seu diàmetre. El Sol con la línia entre els poins grocs i a l’esquerra. Lluna com línia blanca i al mig (pin blau).
La terra es
representa com un pin verd, a la dreta, on és l’observador.
Les línies
vermelles marquen l’angle del camp visual del Sol.
Enlloc de que
el diàmetre del sol sigui 400 vegades el diàmetre de la Lluna i enlloc de que
el Sol estigui 400 vegades més lluny de la Terra que la Lluna, suposarem que el diàmetre del Sol
(10 cm) és el doble de la Lluna (5 cm) i que el Sol estigui al doble de la
distancia de la Lluna (20 cm). Es a dir: hem dividit per 200 les dues relacions
reals (enlloc de 400 vegades son 2 vegades).
1.- Sistema Terra-Lluna-Sol en proporcions 2:2
En el sistema normal Terra-Lluna-Sol es veu com el diàmetre del Sol és de 10 cm, mentre que el de la Lluna és de 5 cm. La distancia de la Terra al Sol es de 20 cm, mentre que de la lluna al Sol és de 10 cm. Es compleixen les proporcions realtives 2:2. Per a un observador puntual a la Terra, els diàmetres aparents son idèntics.
En aquestes
condicions veiem que, per a un observador de la Terra, el cercle de la Lluna
oculta exactament el cercle del Sol.
Es demostra,
per tant, que la relació 400/400 és una coincidència extraordinària que ens
permet gaudir d’un eclipsi total.
Si el conjunt Terra-Lluna estigués més lluny del Sol, el Sol es trobaria encara més ocult perquè el seu diàmetre aparent seria inferior al de la Lluna.
Si, pel contrari, el conjunt Terra-Lluna estigués més proper, el Sol no quedaria ocultat completament (no seria geomètricament com un eclipsi anul·lar però l’aspecte seria semblant).
Es demostra, per tant, que la relació 400/400 és una coincidència extraordinària que ens permet gaudir d’un eclipsi total.
Si la distancia de la Lluna a la Terra és lleugerament més gran de 10 cm (1 cm en la relació 2:2) tenim una analogia del apogeu, produint un eclipsi anul·lar.
4.- Eclipsi anul·lar, amb la analogia de la proporció 2:2
En resum, l’ocurrència d’un eclipsi total de sol es dona per la coincidència de dues circumstancies extrasordinaries inherents únicament al planeta Terra:
-El diàmetre del sol és, aproximadament 400 vegades el de la Lluna, i el Sol està 400 vegades, aproximadament, més lluny de la Terra que la Lluna.
-El Sol s’ha de trobar alineat amb la Lluna en el nodus en que el pla orbital de la Lluna talla la eclíptica.