CENDRA VOLCÀNICA II

Riscos per la salut de la cendra volcànica

En general, la mida de les partícules suspeses a l’aire, que son inhalades, es troba directament vinculada amb el potencial per provocar problemes de salut. Les partícules petites de menys de 10 micròmetres (µm) de diàmetre (fracció anomenada PM10) suposen els majors problemes, ja que poden arribar a la profunditat dels pulmons. D’elles, les partícules de mida igual o inferior a 2.5 µm (fracció PM2.5) , son les més perilloses perquè poden arribar als bronquíols i alvèols pulmonars. Per aquesta raó també s’anomenen fracció respirable. Les partícules igual o inferiors de 0.1 µm poden fins i tot arribar al torrent sanguini.

L'exposició a partícules volcàniques pot afectar tant els pulmons com el cor. Múltiples estudis científics han vincular l'exposició a la contaminació per partícules a una varietat de problemes de salut, que inclouen mort prematura en persones amb malalties cardíaques o pulmonars, infarts de miocardi no mortals, arítmies cardíaques, agreujament de l’asma, funció pulmonar reduïda per les reaccions inflamatòries, símptomes respiratoris augmentats, com irritació a les vies respiratòries, tos o dificultat per respirar (síndrome de silicosi).

Segons els riscos per a la salut humana, el material particulat suspès en l’aire (aerosol) es distribueix en tres fraccions:

-Fracció inhalable: PM totals que entren el sistema respiratori. Inclou les altres dues fraccions. Les més grans de 10 µm depositen majoritàriament en el moc i la saliva de les vies superiors nasofaringeas per a ser posteriorment ingerides. Si les PM son insolubles (cas de la cendra volcànica) passen per el sistema digestiu sense més conseqüències.

-Fracció toràcica: Son les PM10. Superen les vies superiors nasofaringeas i a arriben al sistema muco-ciliar toràcic. Les PM més grans d’aquesta fracció impacten en les paret dels conductes respiratoris i son transportades a les vies superiors per el sistema muco-ciliar. Posteriorment son ingerides.

-Fracció respirable: Son les PM2.5. superen l’arbre traqueobronquial i penetren en les vies no ciliades i els espais alveolars. Son les més perilloses perquè, en no poder ser expulsades per el sistema muco-ciliar, poden induir una resposta inflamatòria de cos estrany (granuloma) que pot a arribar a comprometre la funció respiratòria. La cronificació de la inflamació pot porta a pneumònia, bronquitis crònica o EPOC. Les PM0.1 poden travessar la paret alveolar per entrar en la circulació sanguinea, provocant malalties cardiovasculars descrites més a munt.

 

Fraccions del material particulat (Fuente)

 S’ha d’aclarir que la mida de les partícules correspon al anomenat diàmetre aerodinàmic. Aquest és un concepte associat al comportament en l’aire d’objectes de forma no necessàriament esfèriques. El diàmetre aerodinàmic és el diàmetre d’una esfera hipotètica de densitat 1g/cm3 que tingui la mateixa velocitat final que la partícula, sota les mateixes condicions de temperatura, pressió i humitat relativa.

Aquest és un aspecte important perquè la capacitat irritativa d’una partícula respirada depèn molt de la forma d’aquest partícula. Per exemple, en la asbestosis (per inhalació d’asbest) la forma d’espícules de les partícules fa molt difícil el seu aïllament i expulsió per els mecanismes normals, contribuint a la gravetat de la malaltia, malgrat el diàmetre aerodinàmic pugui ser petit. Per tant, en el cas de la cendra volcànica no només és importat la mida sinó també la forma. La inhalació continuada de material cristal·lí de sílice pot donar reaccions típiques associades a la silicosi.

L'exposició a la contaminació per partícules tendeix a afectar majoritàriament persones amb malalties cardíaques o pulmonars, nens i adults grans.

Pel que fa als límits tolerables de contaminació per material particulat, l’Organització Mundial de la Salut (OMS-WHO, 2021) va revisar al 2021 la evidencia epidemiològica recent i va actualitzar els limits de material particulat inhalable.

En el resum executiu del document WHO global air quality guidelines, las OMS fixa els següents límits:

 

On AQG (Air Quality Guideline) és un nivell per d’amunt del qual hi ha importants riscos per a la salut dels humans. Peer tant, aquest nivell vindria a ser el màxim desitjable. Els objectius intermedis (Interim Targets) son nivells provisionals que tenen com a finalitat donar informació sobre l’estat del control de contaminats en un moment i un lloc determinats. Aquests nivells son acceptats per la UE.

La norma mexicana NOM-025-SSA1-2014 fixa els valors límit de material o particulat (PM) en els següents:

-Partícules menors a 10 micròmetres (PM10): 75 µg/m3, com a mitjana de 24 hores

-Partícules menors a 2.5 micròmetres (PM2.5): 45 µg/m3, com a mitjana de 24 hores

Així doncs, pel que fa als nivells de la OMS, els nivells permissibles de la legislació mexicana estarien en la franja 3 de nivells provisionals per a PM10, mentre que per a PM2.5 estarien en la franja 2.

La legislació mexicana data de 2014. Seria desitjable que recollís els nivells recomanats de la OMS a 2021. Tot i així, en les proximitats de volcans com el Popocatépelt serà difícil (per a no dir impossible) assolir els nivells AQG recomanats per la OMS.