CENDRA VOLCÀNICA I
Anàlisi de la cendra volcànica del Popocatépelt
La cendra volcànica és una composició de
partícules de roca i mineral molt fines (de menys de dos mil·límetres de
diàmetre) ejectades per una obertura volcànica.
Hi ha tres mecanismes de formació de la cendra
volcànica:
1.-Alliberament
sobtat de gasos atrapats que en descomprimir provoquen erupcions magmàtiques.
2.-Contracció
tèrmica deguda a erupcions en aigua o gel.
3.-Ejecció de
partícules arrossegades durant les erupcions de vapor causant erupcions
freàtiques.
El mecanisme d’emissió de cendra del volcà
Popocatépelt és del tercer tipus: Ejecció (exhalació) de partícules de cendra,
arrossegades per gassos (SO2) i vapor d’aigua.
Els aspectes generals de la cendra volcànica
es poden consultar aquí
i aquí.
El Popocatépetl és un volcà actiu ubicat al
centre de Mèxic, específicament entre els estats de Puebla, Morelos i l'Estat
de Mèxic. El seu nom prové del nàhuatl i significa “muntanya que fumeja” ja que
periòdicament registra emissions de gasos, cendres i erupcions diverses.
El volcà Popocatépetl es situa a una distància
de 40 km a l'oest de la ciutat de Puebla.
Volcà
Popocatépelt
Situació del Popocatépelt (Google Maps)
La mostra de cendra analitzada va ser recollida a mitjans de desembre de 2024.
La cendra volcànica es compon de dos tipus de fragments,
els amorfs (vidres) i els cristal·lins.
Estudis
fets en cendra en el període 2016-2019 van mostrar que els principals
constituents químics de la cendra eren en un 60% òxids de silici. Els minerals
principals van:
-Plagiòclasis: Son
estructures cristal·lines d’òxid de silici. La estructura cristal·lina està
formada per tetraedres de SiO4 on alguns anions de Si se
substitueixen per cations d'Al. En els buits entre els tetraedres se situen els
cations de Na+ i de Ca2. Com es veurà més a baix, les plagiòclasis,
per tenir estructura cristal·lina, es veuen brillants amb llum polaritzada.
-Piroxè: Tenen una estructura
comuna que consisteix en cadenes simples de tetraedres de sílice. La seva
fórmula general és XY(Si, Al)2O6, on "X"
representa calci, sodi, ferro2+, manganès, liti o magnesi, i "Y"
representa ions més petits com el crom, alumini, ferro2+, ferro3+, magnesi,
manganès o titani. Els piroxens fèrrics son negres
-Cristobalita: És un òxid
de silici microcristal·lí. El seu color depèn de les impureses, que poden ser ferro,
calci, alumini, potassi, sodi, titani, manganès, magnesi i fòsfor.
-Vidres amorfs
blancs, verdosos o marronosos. Son òxids de silici sense estructura
cristal·lina. Els colors les donen les impureses, com en el cas de la
cristobalita.
La cendra de les mostres recollides presenten
estructura semblant a la descrita. La fotomicrografia mostra un detall de la
cendra a petit augment.
Cendra
volcànica a petit augment (40x aprox.)
A petit augment (40x, aprox.), s’observan
partícules heterogènies més aviat petites, de mida igual o inferior 100
micrometres (0.1 mm o 100 µm). Destaquen les partícules de negres grans, tot i
que també hi a partícules grans de material blanquinós, probablement de plagiòclasi. Així doncs, el color gris de la cendra be
donat per material particulat majoritàriament blanquinós, barrejat amb piroxens
negres.
A més augment, es pot veure com el material blanquinós pot ser amorf o cristal·lí. El material cristal·lí (possiblement plagiòclasis) brilla amb llum polaritzada, presentant sovint iridescències (veure imatges següents). Les partícules blanquinoses que no destaquen amb llum polaritzada son possiblement òxids de silici amorfs (vidres).
Imatges
amb llum normal i polaritzada a 200 x (aprox.)